Contra l’us indiscriminat de la goma d’esborrar

plantillablog
Dibuix de la Mireia (6 anys). Com podeu observar, s’ha fet amb el mínim de línies possibles. Amb seguretat i fermesa. Fixeu-vos en l’estructura del castell: d’un sol traç, igual que les faldilles de les princeses, el cabell… enfí, tots els elements s’han tractat de la manera més minimalista possible pel que fa al traç.

A l’Escola Creativa no fem servir la goma d’esborrar. I no, no és pas que pensem que «mai ens equivoquem» sinó que la idea és entendre els «errors» com a «accidents afortunats». Els angloparlants en diuen Serendipity.

Una ratlla que en un principi no volíem fer es pot convertir en tota una troballa.

Hi ha, però, més motius per no permetre l’ús de la goma d’esborrar, entre els quals una teoria personal que realment no puc provar perquè no disposo de prou dades més enllà de la meva experiència.

He observat que fins aproximadament els 5 anys d’edat els nens i les nenes no necessiten la goma d’esborrar. De fet, molts i moltes ni saben que existeix. A més, són capaços i capaces de fer dibuixos amb la mateixa tècnica de qualsevol professional de la il·lustració: amb el menor nombre de línies possible i sense trencar-les.

Però hi ha un moment –jo l’he observat entre els 5 i els 7 anys– en què tot això canvia i, d’un dia per l’altre i sense cap raó aparent, el nen o la nena comencen a «dibuixar malament», a fer línies insegures, trencades. Crec que comencen a témer cometre errors i, per aquest motiu, acaben, efectivament, fent uns dibuixos d’una qualitat molt inferior –tècnicament parlant– dels que feien quan eren infants.

La meva intuïció em diu que hi ha hagut un moment en què algú els ha donat una goma d’esborrar i els ha explicat que l’havien de fer servir si s’equivocaven en dibuixar.

Algú em vol dir com pot equivocar-se un infant d’aquesta edat en dibuixar el que sigui? Quins són els paràmetres que la persona o les persones adultes que l’eduquen li han inculcat perquè aquest nen o aquesta nena, de cop i volta, tingui tanta por de no fer-ho bé?

Aquest infant anirà creixent i cada vegada tindrà més por de dibuixar. Arribarà un moment en què la por serà tanta que pensarà que ja no sap dibuixar i, potser, fins i tot que no li agrada.

L’acte d’escriure manualment, la cal·ligrafia, és un acte de dibuix, quan escrivim a mà en realitat estem dibuixant (dibuixem lletres, que no deixen de ser icones amb un significat adoptat per convenció). I ningú deixa d’escriure a mà perquè fa mala lletra. Potser és que ningú ens fa esborrar el que escrivim (a mà) perquè fem mala lletra, que vol dir que dibuixem les lletres malament.

Potser ningú ens ho fa esborrar perquè la majoria de mestres poden arribar a entendre la mala lletra dels seus alumnes i, per tant, el que jutgen és el significat, el contingut; també la forma: l’ortografia, la sintaxi… però no el dibuix de les lletres i les paraules en si (excepte quan estem fent, estrictament, cal·ligrafia, esclar).

I no és pas que la goma d’esborrar no sigui un estri útil, però cal aprendre a utilitzar-la. I amb aquest aprenentatge hi hem d’incloure tècniques que ens donin seguretat en dibuixar: no necessitem 30 línies per fer una el·lipsi; ni 15 per fer una línia recta; ni tant sols 4 per fer un rectangle a mà alçada. Aquestes formes primitives es poden entrenar fent exercicis de grafomotricitat, que són exactament el mateix tipus d’exercicis i quaderns que fa la mainada quan aprèn a escriure; és a dir, a dibuixar lletres i, més endavant, paraules.

Volem reeducar la línia però també que els i les nostres alumnes recuperin la seguretat. Click To Tweet

I no, els nens i les nenes no necessiten fer línies d’encaix quan a P5 o a Primària els demanen que escriguin una redacció sobre el que han fet el cap de setmana i l’acompanyin d’un dibuix. En tot cas, les hauran d’aprendre i aplicar exclusivament –si és el cas– a l’assignatura de Plàstica, quan hagin de fer representacions figuratives al natural, per exemple.

Per altra banda, hem d’aprendre també a pensar i a projectar abans de posar-nos a dibuixar. Això vol dir entrenar la capacitat d’observació.

Finalment, hem de perdre la por d’equivocar-nos i superar la frustració quan ens costa arribar al nivell que pensem que hauríem de tenir: qualsevol matèria es pot aprendre a base d’hores de dedicació i hi ha persones que potser simplement necessiten més temps. I no estem parlant de Física Quàntica, sinó de dibuixar.

Per totes aquestes raons, a l’Escola Creativa tenim aquesta norma en negatiu: No esborrar (per cap mitjà, tampoc, esclar, amb típex).

Volem reeducar la línia però també que els i les nostres alumnes recuperin la seguretat amb un llapis, bolígraf, rotulador o pinzell a les mans.

I vosaltres, què en penseu? Quantes línies necessiteu per dibuixar un castell? I un sol? I un gat? Esperem els vostres comentaris i, si voleu, també els vostres dibuixos.

plantillablog
Dibuix de l’Eduard (als 7 o 8 anys). Tot i la seguretat i fermesa que demostren algunes de les línies, especialment les del tigre (o gos) de la dreta, les del personatge que apareix a l’esquerra comencen a “dubtar”, a trencar-se, de manera totalment innecessària.
By |2017-10-24T17:17:07+00:00Octubre 26th, 2017|Categories: ARTICLES|Tags: |0 Comments

About the Author:

bel bosCk i bagué és la creadora i impulsora del projecte de l'Escola Creativa, nascut el 2012 a l'empar de la Casa de Cultura de Girona. Aquí podeu trobar tots els articles que fins a la data ha escrit per a la web de l'Escola Creativa.

Leave A Comment

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada