plantillablog
Fotograma del curtmetratge Silent, sobre el ‘bullying’.

En tot cas d’assetjament, sigui a l’escola o a la feina, hi ha sempre 5 protagonistes principals: l’assetjador principal o líder; els assetjadors secundaris o seguidors del líder; la víctima; les persones que s’ho miren i no fan res i les persones que intenten fer o hi fan alguna cosa, que són molt pocs o de vegades ningú. Als penúltims jo els anomeno «els passius».

Per a qualsevol víctima d’assetjament, que una sola persona faci un pas endavant comporta tenir mitja batalla guanyada.

El psicòleg Philip Zimbardo, tristament famós per ser l’autor d’un experiment infrahumà anomenat La presó d’Standford, utilitza el concepte de «Superheroi» per referir-se a aquelles persones que fan un pas endavant per protegir els altres de la injustícia i destaca el paper importantíssim que hem de fer els educadors (pares, mestres i d’altres persones involucrades en l’educació de nens i nenes) per «entrenar-los».

Per a una víctima, que una sola persona faci un pas endavant és mitja batalla guanyada Click To Tweet

Davant un cas d’assetjament hi ha dues accions bàsiques: l’actuació i la prevenció. La primera ha de ser immediata. Cal fer una actuació diferenciada per a cada actor: assetjador/s, víctima/es i «passius».

La prevenció ha de ser més a llarg termini i ha d’incloure com a matèria escolar/educativa: el coneixement i gestió de les emocions, l’autoconeixement personal i el desenvolupament de l’empatia.

En aquest article em centraré especialment en els «passius», aquelles persones que davant un cas d’assetjament miren cap a una altra banda i no fan res perquè a) no volen veure el que passa (aquí hi inclouríem tant companys i companyes de la víctima com mestres o directors d’escola que veuen en aquests comportaments «coses de nens») i b) companys i companyes que no volen ser també víctimes de l’assetjament.

Tant els casos a) com b) són igualment preocupants. Especialment el primer, ja que ser conscient d’un problema és la primera condició per poder-lo resoldre i les conseqüències de no posar-hi remei solen ser cruels i traumàtiques a llarg termini per a les víctimes.

El prototip d'abusador és una persona covarda, amb baixa autoestima i complex de superioritat/inferioritat Click To Tweet

Per altra banda, no fer res davant una injustícia, mirar cap a una altra banda, no ens garanteix que demà no siguem nosaltres les víctimes d’aquesta mateixa injustícia sinó tot el contrari: és una actitud que valida el comportament abusiu de l’assetjador. En canvi, fer-li saber per activa i per passiva que no donem suport a les seves accions i que farem tot el possible per aturar-les pot marcar una diferència substancial i pot aturar un cas de bullying (o mobbing) de soca-rel, ja que en general el prototip d’abusador és una persona covarda, amb baixa autoestima i complex de superioritat/inferioritat, que necessita un petit cor de seguidors que li riguin les gràcies.

Mobbing i bullying són les dues cares d'una mateixa moneda Click To Tweet

Hem de diferenciar, no obstant, el tipus d’abusador que pot ser un nen (o nena) preadolescent o adolescent, del tipus d’abusador que ens podem trobar en el camp laboral. Mobbing i bullying són les dues cares d’una mateixa moneda però cada tipus d’abús té la seva pròpia idiosincràsia.

En els casos de nens abusadors (o nenes) moltes vegades ens trobem que el mateix abusador pot ser alhora víctima o testimoni d’abús a casa seva. La paraula «abús», recordem-ho, no té perquè tenir una connotació d’abús sexual, tot i que darrerament aquest tipus d’abusos estiguin sortint a la premsa com la punta d’un iceberg que sembla tenir dimensions inimaginables.

La prevenció de l’assetjament escolar (i laboral) per mitjà d’assignatures d’educació emocional computables al mateix nivell que, posem per cas, les matemàtiques, és ara mateix una urgència educativa que no podem continuar obviant.

A l'Escola Creativa treballem la intel·ligència emocional des de 2014 Click To Tweet

A l’Escola Creativa, veient que a la majoria d’escoles on van els i les nostres alumnes no treballen l’educació emocional, vàrem incloure les emocions (autoreconeixement, reconeixement i gestió), l’empatia i la resolució de conflictes en els nostre programa des del curs 2014-15. Un dels materials didàctics que utilitzem és el Diari de les emocions, de l’Anna Llenas, que és l’autora que més ha treballat aquest tema des d’un punt de vista creatiu i de qui no podem deixar de recomanar qualsevol dels seus llibres.

Comencem doncs, ara i aquí, a entrenar superheroïnes i superherois. Ens hi juguem el futur.

*Aquest article es va publicar originalment al Cultureta.